dimarts, 28 d’abril del 2009

La Influenza

El país està paralitzat fins el 6 de maig (de moment), la gent està super espantada, no surt de casa i si ho ha de fer, surt amb cubrebocas, sense tocar a ningú, evitant menjar al carrer, el petó i abraçada per saludar que tant m'agrada va desapareixent i només es parla d'això. De fet, fins que no vaig rebre alertes des d'Europa, aquí ningú sabia res. El govern mexicà, que és de TOTAAAAAAAL confiança pretén amagar i manipular informació perquè ja se sap, d'aquí dos mesos hi ha eleccions i el PAN ha de guanyar. Però la gent no es mama el dit i aquí tothom desconfia de les promeses conciliadores que dóna Calderón. No hi ha vacunes per tothom i aquesta el que fa és tant sols alleugerir els símptomes de la grip. Hi ha opinions i actituds per a tots els gustos que van des de la indiferència a la bogeria. No ens quedarem tancats a casa, estem pensant els de "la comunidad" marxar uns dies a la muntanya o a la platja, no per fugir de la histèria col·lectiva sinó perquè no hi ha absolutament res a fer a GDL: uni, cine, futbol, teatre, festivals, tot suspès! Els meus plans eren marxar al DF i entrevistar alguns exiliats però ara ni pensaments!!
No m'he plantejat tornar, esperem que la cosa afluixi. No m'espanta el contagi, em preocupen les mesures i les conseqüències que està comportant l'epidèmia. Si les coses van maldades (que tanquin fronteres, per exemple) amb serentitat i una bona reflexió, em replantejaré la meva estada a Mèxic.

Per desdramatitzar una mica la situació dissabte vam viure una nit loca, loca. Un dels meus roomys gay, en Luis tenia el dia lliure i volia sortir ja que feia 7 mesos que només treballava i el vaig convidar al sopar de casa l'Ismael, també gay, perquè es coneixessin i tal. Però abans de marxar em va dir: "Oye, Núria, tu amigo vive con más gente?" "Si, con si mama, pero no hay bronca" "Es que cuando salgo me visto de chica" "Mmm, ah, bien, jeje, no hay problema creo" Truco de seguida a l'Ismael perquè estigués preparat però la putada és que ell no volia sortir per la Influenza de la chingada. Surt de l'habita Lu, amb talons, mini, top, perruca i un munt de maquillatge i capdins del carro de Santiago. Ismael va flipar amb colors amb la movida travesti i sa mare i els altres amb la cara pagaven!! jo no sabia on posar-me.... I ell/a no sabia com comportar-se; actuava com una tia però és que li falta experiència, era la primera vegada que feia algo així! El sopar va ser del tot surrealista, la mare de l'Ismael, super caxonda, explicant acudits marranos i a la paret del darrere penjaven com uns 20 cristos!! No vam poder convèncer l'Ismael per sortir i vam marxar Santiago, Lu i jo. Vam recórrer mitja ciutat per poder entrar a algun antro gai però a Lu li barraven el pas!! Fins les 5 del matí vam estar lluitant i res de res. O sigui que GDL molta ciutat gay però els travestis els rebutgen. Quina nit més frustrada, sobretot per a ell/a!!!
No patiu per a res, els mèdia sempre exageren i causen alarma social. Ha sortit un tema nou per tapar la crisi i l'explotaran fins que surti un altre història ja sigui el vestit de la Bruni o ki sap què!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada