divendres, 27 de març del 2009

Manu Chao expatriat!!


Gobierno de México niega haber investigado declaraciones de Manu Chao

MÉXICO (AFP) — El gobierno mexicano negó este viernes haber investigado al cantante franco-español Manu Chao por unas declaraciones realizadas en Guadalajara (oeste) y haber analizado su expulsión del país, dijo el ministerio de Gobernación (Interior).

Una funcionaria de este organismo había afirmado el jueves a la AFP que autoridades mexicanas "están investigando" las declaraciones realizadas el martes pasado por el músico en las que calificó de "terrorismo de Estado" la intervención policial en San Salvador de Atenco (centro de México) en 2006.

"La secretaría de Gobernación niega categóricamente que se haya considerado aplicarle alguna sanción (...) Asimismo, rechaza que se haya abierto una investigación sobre lo expresado por este artista, por lo que nunca ha existido la posibilidad de que sea expulsado del país", expresó el organismo el viernes en un comunidado.

La noche del jueves, Manu Chao canceló "por razones privadas" una actuación prevista en Guadalajara.

El artículo 33 de la Constitución mexicana prevé que "los extranjeros no podrán de ninguna manera inmiscuirse en los asuntos políticos del país" y que el gobierno tiene la "facultad exclusiva de hacer abandonar el territorio nacional" inmediatamente sin juicio previo.


Doncs sí gent, no hi va haver concert i el pobre Manu cap a França per parlar més del compte!! Ha sigut una setmana de protestes populars pels carrers, kaos total i el kaos que porto jo encara a la barriguita, ai senyor! Tinc una colitis de notemenees. Ja no sé què coi menjar! per ara bec clorofil·la i jugo de sábila. I tothom em diu una cosa diferent, fes això, fes allò!! aajdkjfakjfkjdakjd. Jo només em vull posar bona per poder viatjar, que sinó que chingada guey!

Avui acaba el Festival de Cine, un esdeveniment genial, amb pelis i documentals super bons. Hem conegut gent super interessant, muy bohemio-fresón!

La Mari, l'exiliada em va deixar una bossa per marxar de viatge! És de pell, de Finlàndia. No li vaig saber dir que no perquè em feia falta però és que realment em sento tant fora de lloc dins aquella mansió... Es maquilla fins les pupil·les i s'enjoia fins els malucs!! i jo, allà, tota tirada, amb les meves sandàlies plenes de pols que poden nar directe a mar. L'entrevista va deixar molt que desitjar però es que no sé com s'ho fa per fugir d'estudi, amb aquell somriure tan fals, i quedar-se tan ampla! No nem bé, és molt pilla aquesta senyora.

diumenge, 22 de març del 2009

Sensacions


Fins ara he viscut dues sensacions positives que voldria compartir amb vosaltres. Vaig conduir per les terres de Jalisco, tornant de Tapalpa i va ser tota un aventura!! Les carreteres estan fatal (el govern inverteix en coses com el Templo de los Mártires!) i la gent va boja conduint. Els intermitents no existeixen. Evidentment pel centre de la ciutat va ser en Pol qui va "manejar el carro".
I aquest cap de setmana hem assistit a la Fiesta de la Primavera a les ruïnes dels Guachimontones, unes piràmides circulars amb finalitats rituals. No se sap exactament a quin poble indígena pertany. Doncs feien un concert de música prehispànica fusionada amb jazz, rock i experimental. Petits, joves i grans al voltant d'una foguera ens vam posar a ballar descalços, lliurement, tota la nit. Vaig sentir una emoció molt forta, tota aquella gent, d'arreu del món, de diferents generacions unida per la música.
Ahir vaig conèixer un personajillo boníssim que em donarà contactes per fer teatre, dansa o ioga. Necessito tenir alguna obligació.
La setmana que ve vaig a Monterrey a veure en Felipe Saéz (nascut a la Maternitat) i la Mappy Alvárez, filla d'exiliada. I per Setmana Santa: viatget pel sud (Chiapas, Oaxaca, Puebla).
Però no tot són flors i violes. La veganza de Moctezuma s'ha apoderat del meu organisme i tinc febre. Demà aniré al metge si empitjoro! Quina ràbia!! M'he perdut el concert de Manu Chao i el de Kusturica! Deu ser un cúmul de coses que havien de sortir. Estic donant veus per canviar de casa, perquè s'hi respira certa energia negativa i he tingut molta paciència.... El gos ja no hi és però jo continuo rascant-me!!!

dissabte, 14 de març del 2009

La ciutat estressa

Podria escriure un llibre de tot el que està passant a la casa i només hi porto tres dies! Presentaré els inquilins perquè som 8 persones i 8 mons diferents. Ara resulta que també hi ha un gos i la casa serveix de local d'assaig dels Kadaver Exquizito, el grup d'Aureliano, un peruà que n'és el cantant (no sonen massa bé, la veritat!!). Aquest noi viu a DF, estarà un temps a GDL fent un documental per salvar la zona de Temaca contra una pressa hidràulica.
La Leila, francesa, estudia Sociologia i és la mar de simpàtica, un xic desastre, però de buena honda. La Sylvana és gallega i estudia Belles Arts; parlant és molt barroera però cau en gràcia, és hiperactiva. En Luis és un mexicà que treballa als cines però que l'he vist una sola vegada! En Memo és un mexicà dissenyador que sempre està fumant mota (mariahuana) però deixarà la casa d'aquí poc. Després hi ha en Cristoff, que és profe de francés i viu al terrat perquè també ha de marxar de la casa! Per últim hi ha la Melissa, xicota d'un tal Erik, que està prenyada (li falta un mes) i a casa seva hi ha petits amb varicela i per protegir estarà uns dies amb nosaltres. I per si us faltava alguna cosa, vam tenir una plaga de puces i també hi havia algun escarbat passejant pel bany! La fumigació crec que està fent el seu efecte, almenys a mi no m'ha picat res! Amb tot el rebombori, d'aki res canviaré d'habitació, ara per ara estic en un antro, sense mobles, sense coixí, sense res. Com veieu jo volia estar al centre i tenir activitat, i amb això m'he trobat!
Tot pel mòdic preu de 1500 pesos, que no arriba a 80€!
Avui he nat a Tequila, a veure una de les fàbriques de la beguda i em sortit tots ben gat!!
Erem uns 15, una barreja d'estudiants de tot arreu que monten sortides xules. M'apuntaré a totes les que facin, són gent legal. Perquè pel que fa als de la casa i veïns per sortir de festa són la canya però per planejar viatges són un desastre!!

diumenge, 8 de març del 2009

Avançant....


Les coses es van posant a lloc. Ja he trobat casa, entre el centre històric i la part moderna, típicament mexicana de l'època colonial, amb pati on pots accedir a totes les estances. Serem 7 o 8, mexicans i europeus barrejats. M'instal·lo dimarts perquè fins dilluns el "cuarto" no estarà lliure. Tot gràcies a la Maria, que viu a dos "cuadras" més amunt. És el carrer Puebla, 91. (ja us diré el CP que no me'l sé). I ja tinc "celular": si algu li fa gràcia tenir-lo: 0052 1 33 11 35 07 83. Tot i així a la casa hi ha internet! Està molt a prop de la facu de Belles Arts i d'Humanitats.
Per ara continuo a l'hostal, amb finlandeses, australians, suïssos, veneçolans, etc, parlant anglès tota l'estona.
I aquest matí he esmorzat a casa el Dr. Murià, on també s'allotja en Mon per unes setmanes. Està un xic lluny d'on estic jo però ja conec el "camión" que m'hi acosta i podré treballar allà sempre que vulgui. Hem parlat una mica del projecte que puc fer: estic entre "Nenes de Morelia" o Centre Català de GDL, fundat per Murià pare. "Les nenes" dependrà si una tal Mari Gari està viva o no. Demà anirem al Colegio de Jalisco, per arreglar papers i fer-me el carnet d'investigadora! De fet, com que el conveni està molt desarticulat no saben ni que hi vaig!
I la resta bé, aket vespre vaig a casa en Pol, a fer una carnita asada. Tant ell, com l'Auro, la Maria i en Berto estan molt per mi i s'agraeix!!! Amb en Berto ens veurem el finde abans que marxi, que fa una festa de despedida.
Doncs ja veieu, adaptant-me a la vida d'aki, que no té res a veure amb el que estava acostumada. TOT és tant diferent... però de muy buena honda!!

divendres, 6 de març del 2009

Jornada familiar

Un ole per en Pol, la Carmen i en Mark. Hem passat un dia genial tots plegats. He viscut el bullici de trànsit de tota la city amb el cotxe d'en Pol. Una verdadera cursa d'obstacles, però que ell ja domina a la perfecció i anant a peu també has d'anar esquivant, tots els carrers i voreres estan de potes enlaire: maquillen la ciutat pels Jocs Panamericans del 2011.
Ells viuen a Zapopan, una mitja lluna d'extraradi que cobreix GDL centre (on hi ha el Colegio de Jalisco, on faré estada acadèmica) en una caseta molt bonica, trankila, ideal per en Mark. Hem dinat junts, un peli migdia "Las Bolena" en mexicano i després hem començat la ruta de cases que sabia en Pol. Primer, parada obligatòria al Breton, un cafe-galeria-llibreria que crec que m'hi passaré moltes estones, un oasi alternatiu genial.
Les cases son un rollo totalment diferent, super hippies i tirades amb un pati mínim on s'hi fa vida. La primera no m'ha conveçut gens, amb un pam de pols a tots els racons i la segona -on va viure en Pol- no és segur que hi hagi lloc. Demà continuaré la recerca pel centre i després anirem a un mercadillo que fan els dissabtes super típic i diumenge carne asada a ca seva. S'estan portant genial i que en Pol disposi d'auto és un gran què.
Penjaré fotos més endavant. Tinc la necessitat d'escriure i com que l'accés és super fàcil, aprofito!

dijous, 5 de març del 2009

Primer dia


GDL és la segona ciutat de MXC i no m'estranya!!! És un caos però que en qüestió de dies estarà superat! Avui, ja he recorregut tot el centre històric, que chido!, que diuen aquí. He conegut dos motxileros de Rosario (Argentina) que estan de pas per Hospedarte i hem passat el matí junts. Hem caminat mitja hora fins el centre, absorvint part del cosmos tapatío: conducció boja, pitjor que a Itàlia, sense semàfors, els camiones (busos) paren si tu els trobes i on poden aturar-se i et deixen on volguis o on poden. És ciutat de contrastos, com totes les grans ciutats, amb gent pidulant en una vorera i en la parel·la executius d'alt nivell uniformats anant a treballar, polis amb escopeta a fora dels bancs, etc.
Hem passejat pel casc antic, catedral, temples i més temples i hem visitat l'Instituto Cultural Cabañas, un antic hospici convertit en centre cultural on hi ha muralisme i exposicions temporals; la d'ara, col·lecció de Caixa Galicia amb artistes gallecs però també Picasso, Miró i Dalí (fins i tot aquí me l'haig de topar).
El que sí ens ha impressionat ha sigut el mercat de San Juan de Dios. Crec que és una de les cites obligades a qualsevol lloc, una combinació de sabors, olors, colors, música, roba, electrodomèstics, camperes, dulces, jugos de caña, carn a la intempèrie amb tota mena d'insectes al voltant, i parades de menjar amb tacos, tortas ahogadas con birria (tipic de GDL), quesadillas, chile, carnita asada.... no ens hem pogut resistir i ho hem provat quasi tot! m'he atrevit amb algo molt molt picant i he vingut de tots colors!!
A la tarda m'he perdut (en el bon sentit) per carrers excèntrics i preguntant he arribat a l'hostal amb un bus d'aquest bala perduda. La gent és super amable, és molt sorprenent.
Després he vist en Pol que fa classes de còmic en un centre molt proper a l'hostal i em quedat per passar el dia junts demà per dinar amb la Carmen i el petit Mark. Ell em té dues ofertes de casa; la Maria de Banyoles, una noia que em va venir a buscar a l'aeroport amb l'Auro també en té una i en Luis, staff del hostel també! O sigui, que en qüestió de dies ja estaré instal·lada.
He coincidit amb el festival internacional de cine i amb l'Eduardo del hostel nirem a veure Harvey Milk en mexicà a l'auditori de la Uni d'aki una estona.
Per ser el primer dia no em puc queixar, no tinc jet lag, ja tinc mòbil i demà començo a veure cases, rebueno!