dijous, 25 de juny del 2009

Nos volveremos a ver!!

Vam saludar l'huracà Andrés (Cajamaro) des de la nostra caseta de Cuyutlán (propietat de l'Iguano però de tota la comunitat). Mai havia vist un fenomen similar. Crèiem que s'ho enduria tot!! Vam decidir marxar el tercer dia perquè l'amenaça era molt forta, sort que no va arribar a l'interior....
Erem 18. Va ser una despedida general dels que marxen a viatjar i dels que marxen definitivament cap al seu país. Però ahir encara vam fer un soparet a la Casa Amarilla amb els de sempre: Sil, Leila, Luis, Sara, Carla, Eric, Clara, Maria, turco, iguano, etc!
Avui amb la Maria ens despedim de l'Auro, demà em vull despedir d'en Pol, dissabte ens despedirem de la Coralie i la Tat que se'n van a Baja i EUA, dimarts ja marxa la Leila i a partir de dimecres quedarem la Sara, la Sil i jo. Al marxar tots a la mateixa època no es fa tant dur despedir-se.... Però segur que dissabte em posaré tova, tantes coses viscudes... A part dels d'intercanvi he conegut mexicans poca madre!! Mauricio, Santiago, Ismael, Ivan, Jimmy, Paul, Aure, Carlos, Dieguito, Marilu, Omar, turbochela, Luis, Eric, Davis, Monkey, Mago, Mariana, Violeta, Moi, Auro, etc etc
És moment d'anar per últim cop al vege, al Cali, al Breton, al Cultural, al Baratillo, al tianguis del CUCSH, al Larva, a la Mutua, al Caudillos...
Dissabte ve l'Ivette per despedir-se de mi i marxar cap al sud fins setembre.
Tot allò bo s'acaba, és llei de vida. I és que vinc carregada de bona vibra i energia. He trobat el meu lloc, he donat un 1/4 i he rebut el triple, mai havia sentit tant d'afecte i tant d'amor entre les persones. M'he adonat de lo freds que som els europeus, tots vivint dins la seva bombolla protectora! Perquè tantes barreres, si tots som iguals? Realment he trobat gent amb les mateixes inquietuds, amb el mateix ritme, i és que clar tots estem aki sota les mateixes circumstàncies i lo més bonic i lo més trist de tot plegat és que aquest temps, aquest GDL'09 serà irrepetible.
Ara ja m'estic conscienciant de la feina, fora vidorra, vida sana, rutines, horaris.... aixx aixx
Després d'aquest vol, caldrà tocar de peus a terra!!

dissabte, 13 de juny del 2009

Cactàcies i peseros



Aquest últim mes he passat experiències increïbles, úniques. No he tingut temps d'actualitzar, de fet m'havia oblidat del bloc, si no fos per en Xavi o la Neus... Senyals que he gaudit lliurement, de vegades perdo el sentit del temps, no sé en quina mar navego!
No sabria per on començar però tan sols dir que em sento super forta i ja res és impossible! M'he perdut i m'he trobat; vaig i vinc; la gent és tant interessant; les platiques són profundes, irrepetibles. M'he integrat completament a la vida i cultura mexicana (sense deixar de pensar en les meves arrels!).
L'avi Enric (foto) em va fer emocionar quan parlava de l'Empordà amb aquella nostàlgia, aquell sentiment, porta Capmany al cor i sap que no hi podrà tornar. Vam passar moltes hores junts, compartint i vivint, vaig tornar a tenir avi per una estona i és que per mi sempre serà l'avi, l'avi Enric. La seva vida, la seva història és increïble i crec que en podré treure molt de suc! Més que amb les nenes de Morelia. El contacte amb les del DF va ser nefast, per no dir ofensiu. Però bé, la ciutat és preciosa, caòtica però amb encant. Vaig sobreviure sola, enmig de la ciutat paral·lela underground i per tots els seus indrets. Teotihuacan espectacular, inigualable i Tula, ufff, kina meravella! Vaig conèixer un arqueòleg d'allà que em va explicar mil i una anècdotes!
En Moi, un cuate que vam conèixer a Chihuahua em va acollir a casa seva i em va portar com una reina! Però durant el dia em movia sola, sense por, un senyor em va preguntar: "como andas sola por esta ciudad?! que valor mujer, orale!" I tenia raó, però sabia que no em passaria res, no sé, tenia molt bones vibracions!!
Crec que l'esperit del desert dels dies abans em va enfortir de bon grat. Van ser uns dies molt molt màgics, enmig dels cactus, peyote, Jefe del Desierto (foto) , Real de 14, Makemba i amb molt bona gent! L'Ivette és una gran persona, que chido que vingués amb natros!
I ara m'adono que tinc els dies comptats. Crec que aprofitaré GDL, tot el que em queda per descubrir, despedir gent, despedir-me de la platja, dels baretos que ens fet nostres: el Caligari, el Breton, El teu lloc, los famosos equipales, el sushi.... la gent del barri, el viene viene, la familia dels abarrotes, etc etc etc
Tinc ganes també de veure la gent però no he tingut enyorances, tot ha estat tant concentrat i tant intens que no he tingut temps!!
una abraçada i un fins aviat

dilluns, 18 de maig del 2009

Ojalá que llueva café

Els dies comencen a ser grisos, de 7 a 10 del vespre plou cada cada cada dia. És un bon moment per estar a casa llegint o veient pelis... Tantes chelas ens farien mal... Vull aprofitar més els matins, tot i que amb el ritme que portem és difícil.
Tenim dos nous inquilins (ja veieu que a la casa sempre hi ha moviment). Va marxar per una banda, Christophe, casat i a punt de ser papa als 25 (saltacunas, amb una morrilla de 18!!) i per l'altra, Aure, que ha tornat a México, però d'aquí unes setmanes vindrà per presentar el documental al Cineforo. No sé si havia parlat de Mauricio, fa un mes que està aquí. Té 30 anys és muy muy muy buena onda, està estudiant per ser pilot d'avió (ja uns ensenyaré alguna foto amb l'uniforme, fa molt de riure) i fa de mesero en un antro a les nits. També ha fet salt en tàndem moltes vegades. El misteriós Chepe o Chere o com és digui és com un fantasma, no hi és mai. Paga el cuarto però viu amb el seu nòvio a una altra banda.

I els nous d'ara són Bart, holandés que busca feina i Jimmy, 50 anys, profe de ioga vinyasana i terapeuta naturista -en general, fa shiatsu-, no té un duro i dorm a l'azotea. El tema és que sempre insisteix per fer-nos massatges però cobrant, clar! Avui he nat a una classe seva de ioga (gratis) i he flipat. No té res a veure amb iyengar i he suat molt, molt. Sèries de sanes en moviment, rutines molt seguides combinades a la perfecció amb la respiració. Ja veurem si segueixo, demana molta lana...
La resta els de sempre: Luis (Lu a les nits) i les 3 flors: Leila, Sil i jo. La comunitat segueix forta, amb menjars, festes i amb molts plans futurs: Bosque de la Primavera i Festival del Desierto... yuuhuuuuu
Doncs aquesta setmana tot torna a la normalitat, la gent té classe, ja pots nar al cine, museus, etc. Jo també m'he posat sèria amb la feina, haig de llegir molt i preparar bé l'entrevista amb l'avi Enric de les peixeteres.
Au revoir!!!
pd. foto: Aldo (veí), jo, Mauricio i Aure a la festa de despedida d'aquest últim a casa.

dissabte, 9 de maig del 2009

Calor, calor

Pinche influenza, quina pena que ens haguem de quedar a casa amb cubrebocas, quina por...
La veritat és que no hem parat d'anar amunt i avall, sí tot està tancat, però la platja i la muntanya no!
A Chamela vam viure una bonica i relaxada vetllada, ejjeje. La Influence Fest part I!!! Erem 30, la platja per nosaltres sols. Vam anar-hi amb la combi-bocha Juani (foto) carregada fins dalt, erem 11!! ajja i 8 hores de camí. Ens vam perdre, perdíem oli... però sempre amb la bona vibra dels mexicans que són tant feliços!! no hi ha mai problemes!! doncs ja us ho podeu imaginar: sol, musiqueta, pura festa!! etc etc.
Les nits eren super màgiques amb les guitarretes, el tonaya, la charanda i algun gallito, orale!
Un matí vam sortir a pescar, la Violeta i jo amb el patrón Carlos "el marica" i el seu compadre Roberto "el maserón". Uns personatges!! Els vam ajudar a recollir les xarxes que havien atrapat uns pocs peixets i un munt de mantes!!! buf impresionants!! I les històries que ens explica "el marica" quin riure, era un vell, verd, sord, amb deu fills, a part d'un anècdota molt escatològica que em va fer rojar l'esmorzar a alta mar ens platicava que volen privatitzar tota la costa de jalisco fent fora tots els pescadors de tota la vida per construir complexos hotelers a llarg plaç. Com no, tot sempre acaba així. Però de veritat que és una aberració, la gent que vam conèixer viu tant i tant feliç allà, aïllada de tot, sortint a pescar, descansant la resta del dia... Quan sigui gran, muntaré un chiringuito a Chamela, sí, sí.
El peix estava boníssim, a la brasa amb verduretes i sorra, mmmmm!!
Dilluns el Dieguito em va deixar a Autlán de Navarro a mig camí de GDL, on em vaig trobar amb en Santiago i tots els seus colegues: Rubén, Efrén, Juan, Jess, Angie i Karen. No vam poder fer gaire res més que pistear i jugar al billar a casa d'Efrén. Tots els antros estaven tancats, semblava un poble abandonat. I dimecres vam fer raid pa Colima, Santiago i jo. Tota una experiència!!!!! vam fer uns 6 raids, amb gent super chingona!!!! jajaja, però uns personatges, mexicanos mexicanos, de poble, desdentats, mig alcohòlics, pero bien mamones, wey!!
Arribats a Colima, vam veure part del partit Chelsea-Barça i un cop al pis, inundació al canto! s'havia rebentat la manguera del lavabo! iuhuuuuuuu. Santiago tenia feina a l'oficina, i jo vaig visitar un dia Comala, un pueblo mágico encantandor però també mig mort per la contingència i després els jaciments de Campana i Chanal.
El raid de tornada a GDL també va ser movidillo!! ufff, ja era tard, i no parava cap carro amb les pintes que duiem, però al final una pick-up ens va recollir i ens va deixar molt a prop, a una caseta de peatge. I a un OXO vam trobar uns obreros que tambe navem en una pick-up, uns 6!! ai deu meu, sort que estavem a prop, era de nit, va començar a ploure, un vent que cardava, jo en calces curtes, huarachitos, uajajadifjd, però realment una sensació d'aquelles de dir: em sento vivaaaaaaaaaaaaaaaa. Arribem a casa fets una piltrafa i... tatxan!! festa de despedida d'Aureliano! amb un chingo de gent, no els podia contar, un equip de musica poca madre i molt molt molt del que requereix una bona festa. Buff vaig pensar, al rato estaré al llit... jajaj vam ser els ultims d'anar a dormir, a les 7 del mati encara estàvem ballant banda i corridas i rancheras, ai deu! com els agrada ballar als nois, i te'n ensenyen molt bé!
Les classes no comencen fins el 18 i els milers d'estudiants de GDL estem molt aborrits.... ajjajajajj NOooooooo, dema marxem una setmana als Mochis on surt el Tren Chepe del Pacífico que conecta amb Chihuahua. És una ruta impressionant de 15 hores però anirem fent estada als diferents punts essencials. Els paisatges es veu que son al·lucinants, un d'ells famós és la Barranca del Cobre. ja us informaré!
Orale, pinches catalanes, me'n vaig a buscar un lloc fresquet, la calor ja és insuportable però d'aqui unes setmanes comencen les pluges....
Ja veieu que no puc evitar colar alguna expressió en mexicà, se't enganxen moltíssim, wey!!!!

dimarts, 28 d’abril del 2009

La Influenza

El país està paralitzat fins el 6 de maig (de moment), la gent està super espantada, no surt de casa i si ho ha de fer, surt amb cubrebocas, sense tocar a ningú, evitant menjar al carrer, el petó i abraçada per saludar que tant m'agrada va desapareixent i només es parla d'això. De fet, fins que no vaig rebre alertes des d'Europa, aquí ningú sabia res. El govern mexicà, que és de TOTAAAAAAAL confiança pretén amagar i manipular informació perquè ja se sap, d'aquí dos mesos hi ha eleccions i el PAN ha de guanyar. Però la gent no es mama el dit i aquí tothom desconfia de les promeses conciliadores que dóna Calderón. No hi ha vacunes per tothom i aquesta el que fa és tant sols alleugerir els símptomes de la grip. Hi ha opinions i actituds per a tots els gustos que van des de la indiferència a la bogeria. No ens quedarem tancats a casa, estem pensant els de "la comunidad" marxar uns dies a la muntanya o a la platja, no per fugir de la histèria col·lectiva sinó perquè no hi ha absolutament res a fer a GDL: uni, cine, futbol, teatre, festivals, tot suspès! Els meus plans eren marxar al DF i entrevistar alguns exiliats però ara ni pensaments!!
No m'he plantejat tornar, esperem que la cosa afluixi. No m'espanta el contagi, em preocupen les mesures i les conseqüències que està comportant l'epidèmia. Si les coses van maldades (que tanquin fronteres, per exemple) amb serentitat i una bona reflexió, em replantejaré la meva estada a Mèxic.

Per desdramatitzar una mica la situació dissabte vam viure una nit loca, loca. Un dels meus roomys gay, en Luis tenia el dia lliure i volia sortir ja que feia 7 mesos que només treballava i el vaig convidar al sopar de casa l'Ismael, també gay, perquè es coneixessin i tal. Però abans de marxar em va dir: "Oye, Núria, tu amigo vive con más gente?" "Si, con si mama, pero no hay bronca" "Es que cuando salgo me visto de chica" "Mmm, ah, bien, jeje, no hay problema creo" Truco de seguida a l'Ismael perquè estigués preparat però la putada és que ell no volia sortir per la Influenza de la chingada. Surt de l'habita Lu, amb talons, mini, top, perruca i un munt de maquillatge i capdins del carro de Santiago. Ismael va flipar amb colors amb la movida travesti i sa mare i els altres amb la cara pagaven!! jo no sabia on posar-me.... I ell/a no sabia com comportar-se; actuava com una tia però és que li falta experiència, era la primera vegada que feia algo així! El sopar va ser del tot surrealista, la mare de l'Ismael, super caxonda, explicant acudits marranos i a la paret del darrere penjaven com uns 20 cristos!! No vam poder convèncer l'Ismael per sortir i vam marxar Santiago, Lu i jo. Vam recórrer mitja ciutat per poder entrar a algun antro gai però a Lu li barraven el pas!! Fins les 5 del matí vam estar lluitant i res de res. O sigui que GDL molta ciutat gay però els travestis els rebutgen. Quina nit més frustrada, sobretot per a ell/a!!!
No patiu per a res, els mèdia sempre exageren i causen alarma social. Ha sortit un tema nou per tapar la crisi i l'explotaran fins que surti un altre història ja sigui el vestit de la Bruni o ki sap què!

dissabte, 25 d’abril del 2009

A mig camí


Per petició d'alguns seguidors escriuré unes paraules. A mig camí del meu viatge, els caps de setmana a GDL poden ser molt bojos o molt trankis. Aquest crec que serà tranki però no se sap mai!
Ahir vam assistir amb la Sara a un taller de dansa azteca obert a tothom. Ens va convidar l'Alexis de Luna que vam conèixer a la festa de Teutitlán, allà ballant primitivament al voltant de la foguera! Es un grup de gent heterogeni que comparteixen la passió de brincar al so indígena d'un tamborí. Ens vam integrar de seguida al grup, vam apendre ràpid els passos però, renoi, com cansava!!! Ens vam descalçar i va ser pitjor, tinc unes ferides i butllofes al peu que tela! I a més, el dit petit del peu dret el tinc mort, fa una setmana em vaig donar un cop sec super estúpid amb la pota de fusta massissa del llit i encara em fa un mal, encara el tindré trencat i jo tant tranquila... crec que m'ho faré mirar xq no em puc posar "las tennis" de lo inflat que encara el tinc. Quan ens recuparem dels peus tornarem al taller! Es que van ser dues hores de suar a tope i súper divertit!!!!
A la nit vaig veure en Pol, s'ha rapat al zero!!!! fot unes pintes!!! Vam kedar al Breton que feien concert i després vam acabar al Liceo 184, una casa-bar clandestí on fan festes al terrat. Aquí les festes són concentracions de grupillos que no es coneixen de res als terrats de les cases del centre. "Hoy fiesta en Pedro Loza, 229; mañana, en Pedro Moreno 1939", etc, etc, mentre no senti Puebla, 91, que és casa nostra... Es que corre la veu i poden arribar a ser un centenar o més!!!
Demà s'acaba la setmana de col·lectivitat, de menjar en plan comuna hippie! Els vecinos i els de casa ho volen continuar... La veritat és que surt a compte però també el que em passa és que no estic acostumada a estar amb la mateixa gent tot el sant dia i reconec que necessito els meus moments de soledat, encara que no faci res en concret però m'agrada estar amb mi mateixa. He conegut mexicans molt interessants i vull sortir una mica d'aquesta colla, es tanquen massa...
Dilluns faré una incursió pel miniestat de Colima fins dijous i després pel Pont de l'1 de maig, cap a l'est.
Dos concerts interessants s'apropen: Los fabulosos Cadillacs i Andrés Calamaro!!!
Figuerencs, bones fires (m'han dit ke molt cutres aket any no?) i bona campanya els de IAEDEN no? kuak, kuak jajajaj

pd. la foto és d'una festa al Lemon Beat, amb els membres del grup Séptima biosfera.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Aprenent l'argot

Orale! qué días más padres en la playa de Vallarta, con Silvana y Sandra, la güera alemana, qué chido. Cinco horas en camión, muy a gusto para llegar a un Hotel super pedo, pero buena onda, con habita para las tres, cerquita del Pacífico, mar con corrientes very hard, muy dangerous. Encontramos a Sònia i Alisse en los Arcos, dónde los payasos, para salir a algun antro, guey. Cover en el Bebotero y mojito cubano a la Bodeguita donde la salsa se apoderó de nosotras, que rico!!
La neta es que no queríamos más comida mexicana, guey… Estamos hasta la mismíssima chingada, zas! Chilaquiles, sincronizadas, empinazadas, burritas, quesadillas, taquitos, tamales, chile en los cacahuetes, en las nieves, en las paletas y en la chela, la famosa michelada!! Totopos, frijoles, pozoles y para tomar agua de fruta, soda con popote, caballitos de tequila o mezcal y las chelas: Estrella, Victoria, Sol, Corona, Pacífico, Indio, León, Lager XX, Superior, Barrilito, Modelo, Modelo negra, Temate, etc.
Encontramos de repente el Restaurant “El Beto está contento” de cocina caribeña y estábamos solas, la neta, nos trataron como reinas y no manches! No estaba en la Lonely!!! Qué pedo!! La que sí estaba era la Esquina de los Caprichos, en una pendiente del Downtown: una güera basca con su compañero mexicano nos cocinaron gazpacho, tortilla de papas y crema catalana!! Oh, doncs que como en casa!!
Comimos bárbaramente, tumbadas al sol con bloqueador, agua de tuba, henna tatoo en el tobillo, y un antojo me llevó a sobrevolar el mar en globo, qué padre guey! Vi todo Jalisco muy muy pequeñito, a guevo!! Silvana se compró una bolsa morral para sus altares really kitsch, guey.

Allí conocímos una banda bien chida de músicos y surfers con buena vibra, sin tarea ni chamba, pero buena onda! Nos invitaron a su concierto al Hard Rock, era el grupo Tren de 4 (Titonio, Indio, el militar y el gordito) también de cover y cuando terminaron llegaron les pendejos Peter, Toño, Javi y otros más, con pintas hippie fresas!! Silvana se fue al hotel y Sandra y yo nos dejamos llevar por el ritmo de la noche. Estuvimos en el antro del Señor Frogs, bebiendo tubas de chelas, platicando, bailando rolas al son del reggae con Cocó, el chino, y toda la banda.
La neta es que eran las 4, no teníamos sueño, bueno por lo menos yo y me fue con ellos, 8 pendejos y yo, la única morrilla, en su carro, a comer tacos de res de la calle, más chelas, hasta terminar en la alberca de su depa de Nuevo Vallarta y durmiendo sobre el piso, qué chingón!! Toño me regaló su maqueta del grupo Surfosonso sound sytem, que suena bien chido!

La neta fueron unos días de relax total, la gente nos trataba cómo gringas, hablando inglés, muchos vendedores ambulantes bien chingones pero no mames, de algo tienen que vivir…

Res a veure amb Chiapas,
fills, però crec que també s’havia de conèixer el Miami Beach de Mèxic, el destí gay per excel·lència, com un Sitges a lo grande!! Mai havia fet el guiri de veritat, em sentia com un alemany a Lloret de Mar!! Estic ben moreneta...
Heu vist els meus progressos lingüístics?


Ahir vaig sortir amb l'Ismael, un amic gay amb molta pluma, una princess que es un risa!! que bé m'ho vaig passar, em va portar a la cantina "Los famosos equipales" a provar la beguda NALGAS ALEGRES: ron, gin, vodka, vi i taronja!! uaauuu, amb dos vam sortir ben feliços. Després vam trobar-nos amb la resta de la banda a EL TEU LLOC (el jefe té un cunyat valencià i d'aquí el nom) un restaurant galeria d'art super agradable i d'allà a ballar electro al MANSION fins les 5. Erem Carlos, Sergio, Mario, Ivan i jo. Com sempre emboltada de chabos!
I aquest matí no estava gens cansada, he agafat la bici d'Aureliano i amunt i avall per la Via recreativa!!!! tallen Avinguda Juárez i tot la ciutat passeja amb bici, patins, cotxets, tot sobre rodes!! Hem dinat a LE COQ POIL, creperia exquisita, amb les de casa i després a la Plaza Tapatía, espresso ahogado en el Café Teatro Degollado, ballet folklòric de Nayarit, feria de artesania de Jalisco, compra al Soriana i visita a ca la Maria per recuperar l'alberca (piscineta) i cap a casa falta gent.
Ja tenim la piscineta al pati neta amb patitos y ranitas, andele!!!
Demà niré al CUSCH (Facu de lletres) a treballar una miqueta que ja toca! A transciure entrevistes i a llegir a tope! Dimecres visito altra cop la Mari i estic planejant el viatge a DF per conèixer l'avi Enric de les peixateries, exiliat català fill de Campmany.
Salut i buena vibra