dijous, 25 de juny del 2009

Nos volveremos a ver!!

Vam saludar l'huracà Andrés (Cajamaro) des de la nostra caseta de Cuyutlán (propietat de l'Iguano però de tota la comunitat). Mai havia vist un fenomen similar. Crèiem que s'ho enduria tot!! Vam decidir marxar el tercer dia perquè l'amenaça era molt forta, sort que no va arribar a l'interior....
Erem 18. Va ser una despedida general dels que marxen a viatjar i dels que marxen definitivament cap al seu país. Però ahir encara vam fer un soparet a la Casa Amarilla amb els de sempre: Sil, Leila, Luis, Sara, Carla, Eric, Clara, Maria, turco, iguano, etc!
Avui amb la Maria ens despedim de l'Auro, demà em vull despedir d'en Pol, dissabte ens despedirem de la Coralie i la Tat que se'n van a Baja i EUA, dimarts ja marxa la Leila i a partir de dimecres quedarem la Sara, la Sil i jo. Al marxar tots a la mateixa època no es fa tant dur despedir-se.... Però segur que dissabte em posaré tova, tantes coses viscudes... A part dels d'intercanvi he conegut mexicans poca madre!! Mauricio, Santiago, Ismael, Ivan, Jimmy, Paul, Aure, Carlos, Dieguito, Marilu, Omar, turbochela, Luis, Eric, Davis, Monkey, Mago, Mariana, Violeta, Moi, Auro, etc etc
És moment d'anar per últim cop al vege, al Cali, al Breton, al Cultural, al Baratillo, al tianguis del CUCSH, al Larva, a la Mutua, al Caudillos...
Dissabte ve l'Ivette per despedir-se de mi i marxar cap al sud fins setembre.
Tot allò bo s'acaba, és llei de vida. I és que vinc carregada de bona vibra i energia. He trobat el meu lloc, he donat un 1/4 i he rebut el triple, mai havia sentit tant d'afecte i tant d'amor entre les persones. M'he adonat de lo freds que som els europeus, tots vivint dins la seva bombolla protectora! Perquè tantes barreres, si tots som iguals? Realment he trobat gent amb les mateixes inquietuds, amb el mateix ritme, i és que clar tots estem aki sota les mateixes circumstàncies i lo més bonic i lo més trist de tot plegat és que aquest temps, aquest GDL'09 serà irrepetible.
Ara ja m'estic conscienciant de la feina, fora vidorra, vida sana, rutines, horaris.... aixx aixx
Després d'aquest vol, caldrà tocar de peus a terra!!

dissabte, 13 de juny del 2009

Cactàcies i peseros



Aquest últim mes he passat experiències increïbles, úniques. No he tingut temps d'actualitzar, de fet m'havia oblidat del bloc, si no fos per en Xavi o la Neus... Senyals que he gaudit lliurement, de vegades perdo el sentit del temps, no sé en quina mar navego!
No sabria per on començar però tan sols dir que em sento super forta i ja res és impossible! M'he perdut i m'he trobat; vaig i vinc; la gent és tant interessant; les platiques són profundes, irrepetibles. M'he integrat completament a la vida i cultura mexicana (sense deixar de pensar en les meves arrels!).
L'avi Enric (foto) em va fer emocionar quan parlava de l'Empordà amb aquella nostàlgia, aquell sentiment, porta Capmany al cor i sap que no hi podrà tornar. Vam passar moltes hores junts, compartint i vivint, vaig tornar a tenir avi per una estona i és que per mi sempre serà l'avi, l'avi Enric. La seva vida, la seva història és increïble i crec que en podré treure molt de suc! Més que amb les nenes de Morelia. El contacte amb les del DF va ser nefast, per no dir ofensiu. Però bé, la ciutat és preciosa, caòtica però amb encant. Vaig sobreviure sola, enmig de la ciutat paral·lela underground i per tots els seus indrets. Teotihuacan espectacular, inigualable i Tula, ufff, kina meravella! Vaig conèixer un arqueòleg d'allà que em va explicar mil i una anècdotes!
En Moi, un cuate que vam conèixer a Chihuahua em va acollir a casa seva i em va portar com una reina! Però durant el dia em movia sola, sense por, un senyor em va preguntar: "como andas sola por esta ciudad?! que valor mujer, orale!" I tenia raó, però sabia que no em passaria res, no sé, tenia molt bones vibracions!!
Crec que l'esperit del desert dels dies abans em va enfortir de bon grat. Van ser uns dies molt molt màgics, enmig dels cactus, peyote, Jefe del Desierto (foto) , Real de 14, Makemba i amb molt bona gent! L'Ivette és una gran persona, que chido que vingués amb natros!
I ara m'adono que tinc els dies comptats. Crec que aprofitaré GDL, tot el que em queda per descubrir, despedir gent, despedir-me de la platja, dels baretos que ens fet nostres: el Caligari, el Breton, El teu lloc, los famosos equipales, el sushi.... la gent del barri, el viene viene, la familia dels abarrotes, etc etc etc
Tinc ganes també de veure la gent però no he tingut enyorances, tot ha estat tant concentrat i tant intens que no he tingut temps!!
una abraçada i un fins aviat