

10 dies en camión amb mexicans i europeus han donat per moltes anècdotes. He reviscut un viatge típic d'institut amb 50 persones: mexicans, alemanys, franceses, gringos, chilens, equitorians, colombians, japos, gallegues, 1 madrilenya, i dos catalans!!
Les nits al bus han estat una aventura, el wc atascao, penya dormint per terra, pelis imfumables, el conductor era super caxondo i el seu acompanyant era la reostia! El gordo i el flaco. El gordo era l'acompanyant fumant i bebent, va comprar un tucan, i explicava acudits de gallegos boníssims!
Cada dia que passava la colla d'espanyolitos i els dos catalans juràvem no apuntar-nos a cap més viatge organitzat d'aquest estil!! Moure 50 persones és impossible i ens vam perdre moltes coses. No vam poder visitar les ruïnes de Monte Albán, quina impotència, perquè es van entretenir a la fàbrica de mezcal d'Oaxaca provant de tot, menjant chapulines secs, etc i l'endemà havíem d'arribar a San Cristóbal. Vam conèixer totes les zones turístiques de Chiapas: Montebello, Agua Azul i Palenque. Semblava les Rambles de BCN, super guiri.... Vam visitar un poble indígena on no podies tirar fotos (els robes l'ànima) i vam presenciar rituals maies amb xamans dins una esglèsia catòlica, amb espelmes, ous i coca-cola "el agua pantanosa del inframundo"!! Vam passar per molts poblats zapatistes i en alguns cobraven peatge!
A Palenque, vam recórrer la selva, amb els micos aviadores cridant per allà, unes cascades fins descobrir les ruïnes, espectaculars, una meravella.
I Puebla és la ciutat molt espanyola, a cada cruïlla hi ha una esglèsia, tot està molt cuidat. Vam assistir a la missa de dissabte sant, però només mitja hora...
A Cholula vam veure les antigues ruïnes de la segona piràmide més gran del món que està amagada sota una muntanya i al cim, la colossal Església de los Remedios, construïda pels espanyols per contrarestar el culte als déus maies.
I de tornada a GDL, sopresa! dos nous inquilins a la casa, Chere i Mauricio amb les seves respectives mascotes, un gos i un gat. Taxan!! Demà me'n vaig a la playuki, en algun indret del Pacífic a desconectar, palemeres, hamaques...
I vet aquí un gos i vet aquí un gat....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada