dilluns, 18 de maig del 2009

Ojalá que llueva café

Els dies comencen a ser grisos, de 7 a 10 del vespre plou cada cada cada dia. És un bon moment per estar a casa llegint o veient pelis... Tantes chelas ens farien mal... Vull aprofitar més els matins, tot i que amb el ritme que portem és difícil.
Tenim dos nous inquilins (ja veieu que a la casa sempre hi ha moviment). Va marxar per una banda, Christophe, casat i a punt de ser papa als 25 (saltacunas, amb una morrilla de 18!!) i per l'altra, Aure, que ha tornat a México, però d'aquí unes setmanes vindrà per presentar el documental al Cineforo. No sé si havia parlat de Mauricio, fa un mes que està aquí. Té 30 anys és muy muy muy buena onda, està estudiant per ser pilot d'avió (ja uns ensenyaré alguna foto amb l'uniforme, fa molt de riure) i fa de mesero en un antro a les nits. També ha fet salt en tàndem moltes vegades. El misteriós Chepe o Chere o com és digui és com un fantasma, no hi és mai. Paga el cuarto però viu amb el seu nòvio a una altra banda.

I els nous d'ara són Bart, holandés que busca feina i Jimmy, 50 anys, profe de ioga vinyasana i terapeuta naturista -en general, fa shiatsu-, no té un duro i dorm a l'azotea. El tema és que sempre insisteix per fer-nos massatges però cobrant, clar! Avui he nat a una classe seva de ioga (gratis) i he flipat. No té res a veure amb iyengar i he suat molt, molt. Sèries de sanes en moviment, rutines molt seguides combinades a la perfecció amb la respiració. Ja veurem si segueixo, demana molta lana...
La resta els de sempre: Luis (Lu a les nits) i les 3 flors: Leila, Sil i jo. La comunitat segueix forta, amb menjars, festes i amb molts plans futurs: Bosque de la Primavera i Festival del Desierto... yuuhuuuuu
Doncs aquesta setmana tot torna a la normalitat, la gent té classe, ja pots nar al cine, museus, etc. Jo també m'he posat sèria amb la feina, haig de llegir molt i preparar bé l'entrevista amb l'avi Enric de les peixeteres.
Au revoir!!!
pd. foto: Aldo (veí), jo, Mauricio i Aure a la festa de despedida d'aquest últim a casa.

dissabte, 9 de maig del 2009

Calor, calor

Pinche influenza, quina pena que ens haguem de quedar a casa amb cubrebocas, quina por...
La veritat és que no hem parat d'anar amunt i avall, sí tot està tancat, però la platja i la muntanya no!
A Chamela vam viure una bonica i relaxada vetllada, ejjeje. La Influence Fest part I!!! Erem 30, la platja per nosaltres sols. Vam anar-hi amb la combi-bocha Juani (foto) carregada fins dalt, erem 11!! ajja i 8 hores de camí. Ens vam perdre, perdíem oli... però sempre amb la bona vibra dels mexicans que són tant feliços!! no hi ha mai problemes!! doncs ja us ho podeu imaginar: sol, musiqueta, pura festa!! etc etc.
Les nits eren super màgiques amb les guitarretes, el tonaya, la charanda i algun gallito, orale!
Un matí vam sortir a pescar, la Violeta i jo amb el patrón Carlos "el marica" i el seu compadre Roberto "el maserón". Uns personatges!! Els vam ajudar a recollir les xarxes que havien atrapat uns pocs peixets i un munt de mantes!!! buf impresionants!! I les històries que ens explica "el marica" quin riure, era un vell, verd, sord, amb deu fills, a part d'un anècdota molt escatològica que em va fer rojar l'esmorzar a alta mar ens platicava que volen privatitzar tota la costa de jalisco fent fora tots els pescadors de tota la vida per construir complexos hotelers a llarg plaç. Com no, tot sempre acaba així. Però de veritat que és una aberració, la gent que vam conèixer viu tant i tant feliç allà, aïllada de tot, sortint a pescar, descansant la resta del dia... Quan sigui gran, muntaré un chiringuito a Chamela, sí, sí.
El peix estava boníssim, a la brasa amb verduretes i sorra, mmmmm!!
Dilluns el Dieguito em va deixar a Autlán de Navarro a mig camí de GDL, on em vaig trobar amb en Santiago i tots els seus colegues: Rubén, Efrén, Juan, Jess, Angie i Karen. No vam poder fer gaire res més que pistear i jugar al billar a casa d'Efrén. Tots els antros estaven tancats, semblava un poble abandonat. I dimecres vam fer raid pa Colima, Santiago i jo. Tota una experiència!!!!! vam fer uns 6 raids, amb gent super chingona!!!! jajaja, però uns personatges, mexicanos mexicanos, de poble, desdentats, mig alcohòlics, pero bien mamones, wey!!
Arribats a Colima, vam veure part del partit Chelsea-Barça i un cop al pis, inundació al canto! s'havia rebentat la manguera del lavabo! iuhuuuuuuu. Santiago tenia feina a l'oficina, i jo vaig visitar un dia Comala, un pueblo mágico encantandor però també mig mort per la contingència i després els jaciments de Campana i Chanal.
El raid de tornada a GDL també va ser movidillo!! ufff, ja era tard, i no parava cap carro amb les pintes que duiem, però al final una pick-up ens va recollir i ens va deixar molt a prop, a una caseta de peatge. I a un OXO vam trobar uns obreros que tambe navem en una pick-up, uns 6!! ai deu meu, sort que estavem a prop, era de nit, va començar a ploure, un vent que cardava, jo en calces curtes, huarachitos, uajajadifjd, però realment una sensació d'aquelles de dir: em sento vivaaaaaaaaaaaaaaaa. Arribem a casa fets una piltrafa i... tatxan!! festa de despedida d'Aureliano! amb un chingo de gent, no els podia contar, un equip de musica poca madre i molt molt molt del que requereix una bona festa. Buff vaig pensar, al rato estaré al llit... jajaj vam ser els ultims d'anar a dormir, a les 7 del mati encara estàvem ballant banda i corridas i rancheras, ai deu! com els agrada ballar als nois, i te'n ensenyen molt bé!
Les classes no comencen fins el 18 i els milers d'estudiants de GDL estem molt aborrits.... ajjajajajj NOooooooo, dema marxem una setmana als Mochis on surt el Tren Chepe del Pacífico que conecta amb Chihuahua. És una ruta impressionant de 15 hores però anirem fent estada als diferents punts essencials. Els paisatges es veu que son al·lucinants, un d'ells famós és la Barranca del Cobre. ja us informaré!
Orale, pinches catalanes, me'n vaig a buscar un lloc fresquet, la calor ja és insuportable però d'aqui unes setmanes comencen les pluges....
Ja veieu que no puc evitar colar alguna expressió en mexicà, se't enganxen moltíssim, wey!!!!