dijous, 25 de juny del 2009

Nos volveremos a ver!!

Vam saludar l'huracà Andrés (Cajamaro) des de la nostra caseta de Cuyutlán (propietat de l'Iguano però de tota la comunitat). Mai havia vist un fenomen similar. Crèiem que s'ho enduria tot!! Vam decidir marxar el tercer dia perquè l'amenaça era molt forta, sort que no va arribar a l'interior....
Erem 18. Va ser una despedida general dels que marxen a viatjar i dels que marxen definitivament cap al seu país. Però ahir encara vam fer un soparet a la Casa Amarilla amb els de sempre: Sil, Leila, Luis, Sara, Carla, Eric, Clara, Maria, turco, iguano, etc!
Avui amb la Maria ens despedim de l'Auro, demà em vull despedir d'en Pol, dissabte ens despedirem de la Coralie i la Tat que se'n van a Baja i EUA, dimarts ja marxa la Leila i a partir de dimecres quedarem la Sara, la Sil i jo. Al marxar tots a la mateixa època no es fa tant dur despedir-se.... Però segur que dissabte em posaré tova, tantes coses viscudes... A part dels d'intercanvi he conegut mexicans poca madre!! Mauricio, Santiago, Ismael, Ivan, Jimmy, Paul, Aure, Carlos, Dieguito, Marilu, Omar, turbochela, Luis, Eric, Davis, Monkey, Mago, Mariana, Violeta, Moi, Auro, etc etc
És moment d'anar per últim cop al vege, al Cali, al Breton, al Cultural, al Baratillo, al tianguis del CUCSH, al Larva, a la Mutua, al Caudillos...
Dissabte ve l'Ivette per despedir-se de mi i marxar cap al sud fins setembre.
Tot allò bo s'acaba, és llei de vida. I és que vinc carregada de bona vibra i energia. He trobat el meu lloc, he donat un 1/4 i he rebut el triple, mai havia sentit tant d'afecte i tant d'amor entre les persones. M'he adonat de lo freds que som els europeus, tots vivint dins la seva bombolla protectora! Perquè tantes barreres, si tots som iguals? Realment he trobat gent amb les mateixes inquietuds, amb el mateix ritme, i és que clar tots estem aki sota les mateixes circumstàncies i lo més bonic i lo més trist de tot plegat és que aquest temps, aquest GDL'09 serà irrepetible.
Ara ja m'estic conscienciant de la feina, fora vidorra, vida sana, rutines, horaris.... aixx aixx
Després d'aquest vol, caldrà tocar de peus a terra!!

dissabte, 13 de juny del 2009

Cactàcies i peseros



Aquest últim mes he passat experiències increïbles, úniques. No he tingut temps d'actualitzar, de fet m'havia oblidat del bloc, si no fos per en Xavi o la Neus... Senyals que he gaudit lliurement, de vegades perdo el sentit del temps, no sé en quina mar navego!
No sabria per on començar però tan sols dir que em sento super forta i ja res és impossible! M'he perdut i m'he trobat; vaig i vinc; la gent és tant interessant; les platiques són profundes, irrepetibles. M'he integrat completament a la vida i cultura mexicana (sense deixar de pensar en les meves arrels!).
L'avi Enric (foto) em va fer emocionar quan parlava de l'Empordà amb aquella nostàlgia, aquell sentiment, porta Capmany al cor i sap que no hi podrà tornar. Vam passar moltes hores junts, compartint i vivint, vaig tornar a tenir avi per una estona i és que per mi sempre serà l'avi, l'avi Enric. La seva vida, la seva història és increïble i crec que en podré treure molt de suc! Més que amb les nenes de Morelia. El contacte amb les del DF va ser nefast, per no dir ofensiu. Però bé, la ciutat és preciosa, caòtica però amb encant. Vaig sobreviure sola, enmig de la ciutat paral·lela underground i per tots els seus indrets. Teotihuacan espectacular, inigualable i Tula, ufff, kina meravella! Vaig conèixer un arqueòleg d'allà que em va explicar mil i una anècdotes!
En Moi, un cuate que vam conèixer a Chihuahua em va acollir a casa seva i em va portar com una reina! Però durant el dia em movia sola, sense por, un senyor em va preguntar: "como andas sola por esta ciudad?! que valor mujer, orale!" I tenia raó, però sabia que no em passaria res, no sé, tenia molt bones vibracions!!
Crec que l'esperit del desert dels dies abans em va enfortir de bon grat. Van ser uns dies molt molt màgics, enmig dels cactus, peyote, Jefe del Desierto (foto) , Real de 14, Makemba i amb molt bona gent! L'Ivette és una gran persona, que chido que vingués amb natros!
I ara m'adono que tinc els dies comptats. Crec que aprofitaré GDL, tot el que em queda per descubrir, despedir gent, despedir-me de la platja, dels baretos que ens fet nostres: el Caligari, el Breton, El teu lloc, los famosos equipales, el sushi.... la gent del barri, el viene viene, la familia dels abarrotes, etc etc etc
Tinc ganes també de veure la gent però no he tingut enyorances, tot ha estat tant concentrat i tant intens que no he tingut temps!!
una abraçada i un fins aviat

dilluns, 18 de maig del 2009

Ojalá que llueva café

Els dies comencen a ser grisos, de 7 a 10 del vespre plou cada cada cada dia. És un bon moment per estar a casa llegint o veient pelis... Tantes chelas ens farien mal... Vull aprofitar més els matins, tot i que amb el ritme que portem és difícil.
Tenim dos nous inquilins (ja veieu que a la casa sempre hi ha moviment). Va marxar per una banda, Christophe, casat i a punt de ser papa als 25 (saltacunas, amb una morrilla de 18!!) i per l'altra, Aure, que ha tornat a México, però d'aquí unes setmanes vindrà per presentar el documental al Cineforo. No sé si havia parlat de Mauricio, fa un mes que està aquí. Té 30 anys és muy muy muy buena onda, està estudiant per ser pilot d'avió (ja uns ensenyaré alguna foto amb l'uniforme, fa molt de riure) i fa de mesero en un antro a les nits. També ha fet salt en tàndem moltes vegades. El misteriós Chepe o Chere o com és digui és com un fantasma, no hi és mai. Paga el cuarto però viu amb el seu nòvio a una altra banda.

I els nous d'ara són Bart, holandés que busca feina i Jimmy, 50 anys, profe de ioga vinyasana i terapeuta naturista -en general, fa shiatsu-, no té un duro i dorm a l'azotea. El tema és que sempre insisteix per fer-nos massatges però cobrant, clar! Avui he nat a una classe seva de ioga (gratis) i he flipat. No té res a veure amb iyengar i he suat molt, molt. Sèries de sanes en moviment, rutines molt seguides combinades a la perfecció amb la respiració. Ja veurem si segueixo, demana molta lana...
La resta els de sempre: Luis (Lu a les nits) i les 3 flors: Leila, Sil i jo. La comunitat segueix forta, amb menjars, festes i amb molts plans futurs: Bosque de la Primavera i Festival del Desierto... yuuhuuuuu
Doncs aquesta setmana tot torna a la normalitat, la gent té classe, ja pots nar al cine, museus, etc. Jo també m'he posat sèria amb la feina, haig de llegir molt i preparar bé l'entrevista amb l'avi Enric de les peixeteres.
Au revoir!!!
pd. foto: Aldo (veí), jo, Mauricio i Aure a la festa de despedida d'aquest últim a casa.

dissabte, 9 de maig del 2009

Calor, calor

Pinche influenza, quina pena que ens haguem de quedar a casa amb cubrebocas, quina por...
La veritat és que no hem parat d'anar amunt i avall, sí tot està tancat, però la platja i la muntanya no!
A Chamela vam viure una bonica i relaxada vetllada, ejjeje. La Influence Fest part I!!! Erem 30, la platja per nosaltres sols. Vam anar-hi amb la combi-bocha Juani (foto) carregada fins dalt, erem 11!! ajja i 8 hores de camí. Ens vam perdre, perdíem oli... però sempre amb la bona vibra dels mexicans que són tant feliços!! no hi ha mai problemes!! doncs ja us ho podeu imaginar: sol, musiqueta, pura festa!! etc etc.
Les nits eren super màgiques amb les guitarretes, el tonaya, la charanda i algun gallito, orale!
Un matí vam sortir a pescar, la Violeta i jo amb el patrón Carlos "el marica" i el seu compadre Roberto "el maserón". Uns personatges!! Els vam ajudar a recollir les xarxes que havien atrapat uns pocs peixets i un munt de mantes!!! buf impresionants!! I les històries que ens explica "el marica" quin riure, era un vell, verd, sord, amb deu fills, a part d'un anècdota molt escatològica que em va fer rojar l'esmorzar a alta mar ens platicava que volen privatitzar tota la costa de jalisco fent fora tots els pescadors de tota la vida per construir complexos hotelers a llarg plaç. Com no, tot sempre acaba així. Però de veritat que és una aberració, la gent que vam conèixer viu tant i tant feliç allà, aïllada de tot, sortint a pescar, descansant la resta del dia... Quan sigui gran, muntaré un chiringuito a Chamela, sí, sí.
El peix estava boníssim, a la brasa amb verduretes i sorra, mmmmm!!
Dilluns el Dieguito em va deixar a Autlán de Navarro a mig camí de GDL, on em vaig trobar amb en Santiago i tots els seus colegues: Rubén, Efrén, Juan, Jess, Angie i Karen. No vam poder fer gaire res més que pistear i jugar al billar a casa d'Efrén. Tots els antros estaven tancats, semblava un poble abandonat. I dimecres vam fer raid pa Colima, Santiago i jo. Tota una experiència!!!!! vam fer uns 6 raids, amb gent super chingona!!!! jajaja, però uns personatges, mexicanos mexicanos, de poble, desdentats, mig alcohòlics, pero bien mamones, wey!!
Arribats a Colima, vam veure part del partit Chelsea-Barça i un cop al pis, inundació al canto! s'havia rebentat la manguera del lavabo! iuhuuuuuuu. Santiago tenia feina a l'oficina, i jo vaig visitar un dia Comala, un pueblo mágico encantandor però també mig mort per la contingència i després els jaciments de Campana i Chanal.
El raid de tornada a GDL també va ser movidillo!! ufff, ja era tard, i no parava cap carro amb les pintes que duiem, però al final una pick-up ens va recollir i ens va deixar molt a prop, a una caseta de peatge. I a un OXO vam trobar uns obreros que tambe navem en una pick-up, uns 6!! ai deu meu, sort que estavem a prop, era de nit, va començar a ploure, un vent que cardava, jo en calces curtes, huarachitos, uajajadifjd, però realment una sensació d'aquelles de dir: em sento vivaaaaaaaaaaaaaaaa. Arribem a casa fets una piltrafa i... tatxan!! festa de despedida d'Aureliano! amb un chingo de gent, no els podia contar, un equip de musica poca madre i molt molt molt del que requereix una bona festa. Buff vaig pensar, al rato estaré al llit... jajaj vam ser els ultims d'anar a dormir, a les 7 del mati encara estàvem ballant banda i corridas i rancheras, ai deu! com els agrada ballar als nois, i te'n ensenyen molt bé!
Les classes no comencen fins el 18 i els milers d'estudiants de GDL estem molt aborrits.... ajjajajajj NOooooooo, dema marxem una setmana als Mochis on surt el Tren Chepe del Pacífico que conecta amb Chihuahua. És una ruta impressionant de 15 hores però anirem fent estada als diferents punts essencials. Els paisatges es veu que son al·lucinants, un d'ells famós és la Barranca del Cobre. ja us informaré!
Orale, pinches catalanes, me'n vaig a buscar un lloc fresquet, la calor ja és insuportable però d'aqui unes setmanes comencen les pluges....
Ja veieu que no puc evitar colar alguna expressió en mexicà, se't enganxen moltíssim, wey!!!!

dimarts, 28 d’abril del 2009

La Influenza

El país està paralitzat fins el 6 de maig (de moment), la gent està super espantada, no surt de casa i si ho ha de fer, surt amb cubrebocas, sense tocar a ningú, evitant menjar al carrer, el petó i abraçada per saludar que tant m'agrada va desapareixent i només es parla d'això. De fet, fins que no vaig rebre alertes des d'Europa, aquí ningú sabia res. El govern mexicà, que és de TOTAAAAAAAL confiança pretén amagar i manipular informació perquè ja se sap, d'aquí dos mesos hi ha eleccions i el PAN ha de guanyar. Però la gent no es mama el dit i aquí tothom desconfia de les promeses conciliadores que dóna Calderón. No hi ha vacunes per tothom i aquesta el que fa és tant sols alleugerir els símptomes de la grip. Hi ha opinions i actituds per a tots els gustos que van des de la indiferència a la bogeria. No ens quedarem tancats a casa, estem pensant els de "la comunidad" marxar uns dies a la muntanya o a la platja, no per fugir de la histèria col·lectiva sinó perquè no hi ha absolutament res a fer a GDL: uni, cine, futbol, teatre, festivals, tot suspès! Els meus plans eren marxar al DF i entrevistar alguns exiliats però ara ni pensaments!!
No m'he plantejat tornar, esperem que la cosa afluixi. No m'espanta el contagi, em preocupen les mesures i les conseqüències que està comportant l'epidèmia. Si les coses van maldades (que tanquin fronteres, per exemple) amb serentitat i una bona reflexió, em replantejaré la meva estada a Mèxic.

Per desdramatitzar una mica la situació dissabte vam viure una nit loca, loca. Un dels meus roomys gay, en Luis tenia el dia lliure i volia sortir ja que feia 7 mesos que només treballava i el vaig convidar al sopar de casa l'Ismael, també gay, perquè es coneixessin i tal. Però abans de marxar em va dir: "Oye, Núria, tu amigo vive con más gente?" "Si, con si mama, pero no hay bronca" "Es que cuando salgo me visto de chica" "Mmm, ah, bien, jeje, no hay problema creo" Truco de seguida a l'Ismael perquè estigués preparat però la putada és que ell no volia sortir per la Influenza de la chingada. Surt de l'habita Lu, amb talons, mini, top, perruca i un munt de maquillatge i capdins del carro de Santiago. Ismael va flipar amb colors amb la movida travesti i sa mare i els altres amb la cara pagaven!! jo no sabia on posar-me.... I ell/a no sabia com comportar-se; actuava com una tia però és que li falta experiència, era la primera vegada que feia algo així! El sopar va ser del tot surrealista, la mare de l'Ismael, super caxonda, explicant acudits marranos i a la paret del darrere penjaven com uns 20 cristos!! No vam poder convèncer l'Ismael per sortir i vam marxar Santiago, Lu i jo. Vam recórrer mitja ciutat per poder entrar a algun antro gai però a Lu li barraven el pas!! Fins les 5 del matí vam estar lluitant i res de res. O sigui que GDL molta ciutat gay però els travestis els rebutgen. Quina nit més frustrada, sobretot per a ell/a!!!
No patiu per a res, els mèdia sempre exageren i causen alarma social. Ha sortit un tema nou per tapar la crisi i l'explotaran fins que surti un altre història ja sigui el vestit de la Bruni o ki sap què!

dissabte, 25 d’abril del 2009

A mig camí


Per petició d'alguns seguidors escriuré unes paraules. A mig camí del meu viatge, els caps de setmana a GDL poden ser molt bojos o molt trankis. Aquest crec que serà tranki però no se sap mai!
Ahir vam assistir amb la Sara a un taller de dansa azteca obert a tothom. Ens va convidar l'Alexis de Luna que vam conèixer a la festa de Teutitlán, allà ballant primitivament al voltant de la foguera! Es un grup de gent heterogeni que comparteixen la passió de brincar al so indígena d'un tamborí. Ens vam integrar de seguida al grup, vam apendre ràpid els passos però, renoi, com cansava!!! Ens vam descalçar i va ser pitjor, tinc unes ferides i butllofes al peu que tela! I a més, el dit petit del peu dret el tinc mort, fa una setmana em vaig donar un cop sec super estúpid amb la pota de fusta massissa del llit i encara em fa un mal, encara el tindré trencat i jo tant tranquila... crec que m'ho faré mirar xq no em puc posar "las tennis" de lo inflat que encara el tinc. Quan ens recuparem dels peus tornarem al taller! Es que van ser dues hores de suar a tope i súper divertit!!!!
A la nit vaig veure en Pol, s'ha rapat al zero!!!! fot unes pintes!!! Vam kedar al Breton que feien concert i després vam acabar al Liceo 184, una casa-bar clandestí on fan festes al terrat. Aquí les festes són concentracions de grupillos que no es coneixen de res als terrats de les cases del centre. "Hoy fiesta en Pedro Loza, 229; mañana, en Pedro Moreno 1939", etc, etc, mentre no senti Puebla, 91, que és casa nostra... Es que corre la veu i poden arribar a ser un centenar o més!!!
Demà s'acaba la setmana de col·lectivitat, de menjar en plan comuna hippie! Els vecinos i els de casa ho volen continuar... La veritat és que surt a compte però també el que em passa és que no estic acostumada a estar amb la mateixa gent tot el sant dia i reconec que necessito els meus moments de soledat, encara que no faci res en concret però m'agrada estar amb mi mateixa. He conegut mexicans molt interessants i vull sortir una mica d'aquesta colla, es tanquen massa...
Dilluns faré una incursió pel miniestat de Colima fins dijous i després pel Pont de l'1 de maig, cap a l'est.
Dos concerts interessants s'apropen: Los fabulosos Cadillacs i Andrés Calamaro!!!
Figuerencs, bones fires (m'han dit ke molt cutres aket any no?) i bona campanya els de IAEDEN no? kuak, kuak jajajaj

pd. la foto és d'una festa al Lemon Beat, amb els membres del grup Séptima biosfera.

diumenge, 19 d’abril del 2009

Aprenent l'argot

Orale! qué días más padres en la playa de Vallarta, con Silvana y Sandra, la güera alemana, qué chido. Cinco horas en camión, muy a gusto para llegar a un Hotel super pedo, pero buena onda, con habita para las tres, cerquita del Pacífico, mar con corrientes very hard, muy dangerous. Encontramos a Sònia i Alisse en los Arcos, dónde los payasos, para salir a algun antro, guey. Cover en el Bebotero y mojito cubano a la Bodeguita donde la salsa se apoderó de nosotras, que rico!!
La neta es que no queríamos más comida mexicana, guey… Estamos hasta la mismíssima chingada, zas! Chilaquiles, sincronizadas, empinazadas, burritas, quesadillas, taquitos, tamales, chile en los cacahuetes, en las nieves, en las paletas y en la chela, la famosa michelada!! Totopos, frijoles, pozoles y para tomar agua de fruta, soda con popote, caballitos de tequila o mezcal y las chelas: Estrella, Victoria, Sol, Corona, Pacífico, Indio, León, Lager XX, Superior, Barrilito, Modelo, Modelo negra, Temate, etc.
Encontramos de repente el Restaurant “El Beto está contento” de cocina caribeña y estábamos solas, la neta, nos trataron como reinas y no manches! No estaba en la Lonely!!! Qué pedo!! La que sí estaba era la Esquina de los Caprichos, en una pendiente del Downtown: una güera basca con su compañero mexicano nos cocinaron gazpacho, tortilla de papas y crema catalana!! Oh, doncs que como en casa!!
Comimos bárbaramente, tumbadas al sol con bloqueador, agua de tuba, henna tatoo en el tobillo, y un antojo me llevó a sobrevolar el mar en globo, qué padre guey! Vi todo Jalisco muy muy pequeñito, a guevo!! Silvana se compró una bolsa morral para sus altares really kitsch, guey.

Allí conocímos una banda bien chida de músicos y surfers con buena vibra, sin tarea ni chamba, pero buena onda! Nos invitaron a su concierto al Hard Rock, era el grupo Tren de 4 (Titonio, Indio, el militar y el gordito) también de cover y cuando terminaron llegaron les pendejos Peter, Toño, Javi y otros más, con pintas hippie fresas!! Silvana se fue al hotel y Sandra y yo nos dejamos llevar por el ritmo de la noche. Estuvimos en el antro del Señor Frogs, bebiendo tubas de chelas, platicando, bailando rolas al son del reggae con Cocó, el chino, y toda la banda.
La neta es que eran las 4, no teníamos sueño, bueno por lo menos yo y me fue con ellos, 8 pendejos y yo, la única morrilla, en su carro, a comer tacos de res de la calle, más chelas, hasta terminar en la alberca de su depa de Nuevo Vallarta y durmiendo sobre el piso, qué chingón!! Toño me regaló su maqueta del grupo Surfosonso sound sytem, que suena bien chido!

La neta fueron unos días de relax total, la gente nos trataba cómo gringas, hablando inglés, muchos vendedores ambulantes bien chingones pero no mames, de algo tienen que vivir…

Res a veure amb Chiapas,
fills, però crec que també s’havia de conèixer el Miami Beach de Mèxic, el destí gay per excel·lència, com un Sitges a lo grande!! Mai havia fet el guiri de veritat, em sentia com un alemany a Lloret de Mar!! Estic ben moreneta...
Heu vist els meus progressos lingüístics?


Ahir vaig sortir amb l'Ismael, un amic gay amb molta pluma, una princess que es un risa!! que bé m'ho vaig passar, em va portar a la cantina "Los famosos equipales" a provar la beguda NALGAS ALEGRES: ron, gin, vodka, vi i taronja!! uaauuu, amb dos vam sortir ben feliços. Després vam trobar-nos amb la resta de la banda a EL TEU LLOC (el jefe té un cunyat valencià i d'aquí el nom) un restaurant galeria d'art super agradable i d'allà a ballar electro al MANSION fins les 5. Erem Carlos, Sergio, Mario, Ivan i jo. Com sempre emboltada de chabos!
I aquest matí no estava gens cansada, he agafat la bici d'Aureliano i amunt i avall per la Via recreativa!!!! tallen Avinguda Juárez i tot la ciutat passeja amb bici, patins, cotxets, tot sobre rodes!! Hem dinat a LE COQ POIL, creperia exquisita, amb les de casa i després a la Plaza Tapatía, espresso ahogado en el Café Teatro Degollado, ballet folklòric de Nayarit, feria de artesania de Jalisco, compra al Soriana i visita a ca la Maria per recuperar l'alberca (piscineta) i cap a casa falta gent.
Ja tenim la piscineta al pati neta amb patitos y ranitas, andele!!!
Demà niré al CUSCH (Facu de lletres) a treballar una miqueta que ja toca! A transciure entrevistes i a llegir a tope! Dimecres visito altra cop la Mari i estic planejant el viatge a DF per conèixer l'avi Enric de les peixateries, exiliat català fill de Campmany.
Salut i buena vibra

dilluns, 13 d’abril del 2009

Conexion Tour



10 dies en camión amb mexicans i europeus han donat per moltes anècdotes. He reviscut un viatge típic d'institut amb 50 persones: mexicans, alemanys, franceses, gringos, chilens, equitorians, colombians, japos, gallegues, 1 madrilenya, i dos catalans!!
Les nits al bus han estat una aventura, el wc atascao, penya dormint per terra, pelis imfumables, el conductor era super caxondo i el seu acompanyant era la reostia! El gordo i el flaco. El gordo era l'acompanyant fumant i bebent, va comprar un tucan, i explicava acudits de gallegos boníssims!
Cada dia que passava la colla d'espanyolitos i els dos catalans juràvem no apuntar-nos a cap més viatge organitzat d'aquest estil!! Moure 50 persones és impossible i ens vam perdre moltes coses. No vam poder visitar les ruïnes de Monte Albán, quina impotència, perquè es van entretenir a la fàbrica de mezcal d'Oaxaca provant de tot, menjant chapulines secs, etc i l'endemà havíem d'arribar a San Cristóbal. Vam conèixer totes les zones turístiques de Chiapas: Montebello, Agua Azul i Palenque. Semblava les Rambles de BCN, super guiri.... Vam visitar un poble indígena on no podies tirar fotos (els robes l'ànima) i vam presenciar rituals maies amb xamans dins una esglèsia catòlica, amb espelmes, ous i coca-cola "el agua pantanosa del inframundo"!! Vam passar per molts poblats zapatistes i en alguns cobraven peatge!
A Palenque, vam recórrer la selva, amb els micos aviadores cridant per allà, unes cascades fins descobrir les ruïnes, espectaculars, una meravella.
I Puebla és la ciutat molt espanyola, a cada cruïlla hi ha una esglèsia, tot està molt cuidat. Vam assistir a la missa de dissabte sant, però només mitja hora...
A Cholula vam veure les antigues ruïnes de la segona piràmide més gran del món que està amagada sota una muntanya i al cim, la colossal Església de los Remedios, construïda pels espanyols per contrarestar el culte als déus maies.
I de tornada a GDL, sopresa! dos nous inquilins a la casa, Chere i Mauricio amb les seves respectives mascotes, un gos i un gat. Taxan!! Demà me'n vaig a la playuki, en algun indret del Pacífic a desconectar, palemeres, hamaques...
I vet aquí un gos i vet aquí un gat....

dijous, 2 d’abril del 2009

De nord a sud



Monterrey és la tercera ciutat de Mèxic, amb la particularitat de ser la més americanitzada. L'arquitectura, els negocis, el comerç, la indústria defineix aquest nucli. Miren cap EUA, país que tenen a només dues hores. M'ha sorprés gratament, la ciutat és un món de contrastos, no és molt turística però té el seu encant. Als 80 van tirar uns edificis a terra per crear la Macroplaza, un conjunt de places interconectades amb parcs, edificis hiper moderns, museus, rius artificials, teatre, biblioteca, monuments, etc.
Vaig allotjar-me al depa d'uns físics molt sombats que estudien al TEC, el campus més prestigiós i fresón de la República. De fet, m'hi vaig colar i vaig fer una classe de ioga amb ells!! De qualsevol cosa en diuen ioga, quines parides que ens feien fer... I el profe m'anava mirant, volent dir, tu cara no me suena però al final no em va dir absolutament res!
L'Alessandro, el contacte principal, (barret a la foto) és un pihippie dels bons, em va venir a buscar a l'aeroport amb un cotxàs.... bufff! Només dir-vos que es pinta molt sovint amb pintura i la seva firma és el principi d'incertesa!! I és clar, amb la cartera carregada qualsevol es flipa!

Si voleu veure un video molt bo dels físics en plena desesperació, cliqueu aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=-44e2Vl4pEo&feature=related

Els museus em van encantar, vaig veure el d'Història mexicana i el d'Art contempo, super xulos, molt didàctics, molt oberts, molt com ha de ser un museu!
I anem al gra, el viatge era per conèixer una gent molt especial. La Mappy, filla d'exiliada, va aconseguir reunir un grup d'exiliats espanyols (a la foto els tenim) i va ser molt emotiu. No vaig gravar la conversa perquè el lloc era molt inapropiat i erem molts membres. La senyora de la dreta, té 93 anys, és la Maria Garcia d'Almería que va treballar a la Maternitat on va tenir el seu fill Felipe (el que està dret).
Al meu costat hi ha la Maria (Santander, 85 anys) que va arribar a Mèxic amb 16; l'Alfonso Vera, un gran home també nascut a la Maternitat; la Mappy, filla de Maria i en Paco; de Barcelona però no parla català. Tots em van regalar el seu llibre dedicat, un gran tresor que estic començant a explorar. De fet, em va costar fer-me a la idea d'estar al costat d'aquesta gent que ha viscut una experiència tan dura com l'exili, que enyoren encara la seva terra, però que en parlen amb una tendresa-dolor-fermesa admirable.

Una "rata de dos patas" ha intentat deixar-me sense un ral mentre pujava al camión, però me n'he adonat i he organitzat tal escàndol que s'ha espantat i ha fugit corrents. Però el susto encara el duc a sobre.....
Demà marxo fins el 13 al sud. Bones vacances a tots!!

divendres, 27 de març del 2009

Manu Chao expatriat!!


Gobierno de México niega haber investigado declaraciones de Manu Chao

MÉXICO (AFP) — El gobierno mexicano negó este viernes haber investigado al cantante franco-español Manu Chao por unas declaraciones realizadas en Guadalajara (oeste) y haber analizado su expulsión del país, dijo el ministerio de Gobernación (Interior).

Una funcionaria de este organismo había afirmado el jueves a la AFP que autoridades mexicanas "están investigando" las declaraciones realizadas el martes pasado por el músico en las que calificó de "terrorismo de Estado" la intervención policial en San Salvador de Atenco (centro de México) en 2006.

"La secretaría de Gobernación niega categóricamente que se haya considerado aplicarle alguna sanción (...) Asimismo, rechaza que se haya abierto una investigación sobre lo expresado por este artista, por lo que nunca ha existido la posibilidad de que sea expulsado del país", expresó el organismo el viernes en un comunidado.

La noche del jueves, Manu Chao canceló "por razones privadas" una actuación prevista en Guadalajara.

El artículo 33 de la Constitución mexicana prevé que "los extranjeros no podrán de ninguna manera inmiscuirse en los asuntos políticos del país" y que el gobierno tiene la "facultad exclusiva de hacer abandonar el territorio nacional" inmediatamente sin juicio previo.


Doncs sí gent, no hi va haver concert i el pobre Manu cap a França per parlar més del compte!! Ha sigut una setmana de protestes populars pels carrers, kaos total i el kaos que porto jo encara a la barriguita, ai senyor! Tinc una colitis de notemenees. Ja no sé què coi menjar! per ara bec clorofil·la i jugo de sábila. I tothom em diu una cosa diferent, fes això, fes allò!! aajdkjfakjfkjdakjd. Jo només em vull posar bona per poder viatjar, que sinó que chingada guey!

Avui acaba el Festival de Cine, un esdeveniment genial, amb pelis i documentals super bons. Hem conegut gent super interessant, muy bohemio-fresón!

La Mari, l'exiliada em va deixar una bossa per marxar de viatge! És de pell, de Finlàndia. No li vaig saber dir que no perquè em feia falta però és que realment em sento tant fora de lloc dins aquella mansió... Es maquilla fins les pupil·les i s'enjoia fins els malucs!! i jo, allà, tota tirada, amb les meves sandàlies plenes de pols que poden nar directe a mar. L'entrevista va deixar molt que desitjar però es que no sé com s'ho fa per fugir d'estudi, amb aquell somriure tan fals, i quedar-se tan ampla! No nem bé, és molt pilla aquesta senyora.

diumenge, 22 de març del 2009

Sensacions


Fins ara he viscut dues sensacions positives que voldria compartir amb vosaltres. Vaig conduir per les terres de Jalisco, tornant de Tapalpa i va ser tota un aventura!! Les carreteres estan fatal (el govern inverteix en coses com el Templo de los Mártires!) i la gent va boja conduint. Els intermitents no existeixen. Evidentment pel centre de la ciutat va ser en Pol qui va "manejar el carro".
I aquest cap de setmana hem assistit a la Fiesta de la Primavera a les ruïnes dels Guachimontones, unes piràmides circulars amb finalitats rituals. No se sap exactament a quin poble indígena pertany. Doncs feien un concert de música prehispànica fusionada amb jazz, rock i experimental. Petits, joves i grans al voltant d'una foguera ens vam posar a ballar descalços, lliurement, tota la nit. Vaig sentir una emoció molt forta, tota aquella gent, d'arreu del món, de diferents generacions unida per la música.
Ahir vaig conèixer un personajillo boníssim que em donarà contactes per fer teatre, dansa o ioga. Necessito tenir alguna obligació.
La setmana que ve vaig a Monterrey a veure en Felipe Saéz (nascut a la Maternitat) i la Mappy Alvárez, filla d'exiliada. I per Setmana Santa: viatget pel sud (Chiapas, Oaxaca, Puebla).
Però no tot són flors i violes. La veganza de Moctezuma s'ha apoderat del meu organisme i tinc febre. Demà aniré al metge si empitjoro! Quina ràbia!! M'he perdut el concert de Manu Chao i el de Kusturica! Deu ser un cúmul de coses que havien de sortir. Estic donant veus per canviar de casa, perquè s'hi respira certa energia negativa i he tingut molta paciència.... El gos ja no hi és però jo continuo rascant-me!!!

dissabte, 14 de març del 2009

La ciutat estressa

Podria escriure un llibre de tot el que està passant a la casa i només hi porto tres dies! Presentaré els inquilins perquè som 8 persones i 8 mons diferents. Ara resulta que també hi ha un gos i la casa serveix de local d'assaig dels Kadaver Exquizito, el grup d'Aureliano, un peruà que n'és el cantant (no sonen massa bé, la veritat!!). Aquest noi viu a DF, estarà un temps a GDL fent un documental per salvar la zona de Temaca contra una pressa hidràulica.
La Leila, francesa, estudia Sociologia i és la mar de simpàtica, un xic desastre, però de buena honda. La Sylvana és gallega i estudia Belles Arts; parlant és molt barroera però cau en gràcia, és hiperactiva. En Luis és un mexicà que treballa als cines però que l'he vist una sola vegada! En Memo és un mexicà dissenyador que sempre està fumant mota (mariahuana) però deixarà la casa d'aquí poc. Després hi ha en Cristoff, que és profe de francés i viu al terrat perquè també ha de marxar de la casa! Per últim hi ha la Melissa, xicota d'un tal Erik, que està prenyada (li falta un mes) i a casa seva hi ha petits amb varicela i per protegir estarà uns dies amb nosaltres. I per si us faltava alguna cosa, vam tenir una plaga de puces i també hi havia algun escarbat passejant pel bany! La fumigació crec que està fent el seu efecte, almenys a mi no m'ha picat res! Amb tot el rebombori, d'aki res canviaré d'habitació, ara per ara estic en un antro, sense mobles, sense coixí, sense res. Com veieu jo volia estar al centre i tenir activitat, i amb això m'he trobat!
Tot pel mòdic preu de 1500 pesos, que no arriba a 80€!
Avui he nat a Tequila, a veure una de les fàbriques de la beguda i em sortit tots ben gat!!
Erem uns 15, una barreja d'estudiants de tot arreu que monten sortides xules. M'apuntaré a totes les que facin, són gent legal. Perquè pel que fa als de la casa i veïns per sortir de festa són la canya però per planejar viatges són un desastre!!

diumenge, 8 de març del 2009

Avançant....


Les coses es van posant a lloc. Ja he trobat casa, entre el centre històric i la part moderna, típicament mexicana de l'època colonial, amb pati on pots accedir a totes les estances. Serem 7 o 8, mexicans i europeus barrejats. M'instal·lo dimarts perquè fins dilluns el "cuarto" no estarà lliure. Tot gràcies a la Maria, que viu a dos "cuadras" més amunt. És el carrer Puebla, 91. (ja us diré el CP que no me'l sé). I ja tinc "celular": si algu li fa gràcia tenir-lo: 0052 1 33 11 35 07 83. Tot i així a la casa hi ha internet! Està molt a prop de la facu de Belles Arts i d'Humanitats.
Per ara continuo a l'hostal, amb finlandeses, australians, suïssos, veneçolans, etc, parlant anglès tota l'estona.
I aquest matí he esmorzat a casa el Dr. Murià, on també s'allotja en Mon per unes setmanes. Està un xic lluny d'on estic jo però ja conec el "camión" que m'hi acosta i podré treballar allà sempre que vulgui. Hem parlat una mica del projecte que puc fer: estic entre "Nenes de Morelia" o Centre Català de GDL, fundat per Murià pare. "Les nenes" dependrà si una tal Mari Gari està viva o no. Demà anirem al Colegio de Jalisco, per arreglar papers i fer-me el carnet d'investigadora! De fet, com que el conveni està molt desarticulat no saben ni que hi vaig!
I la resta bé, aket vespre vaig a casa en Pol, a fer una carnita asada. Tant ell, com l'Auro, la Maria i en Berto estan molt per mi i s'agraeix!!! Amb en Berto ens veurem el finde abans que marxi, que fa una festa de despedida.
Doncs ja veieu, adaptant-me a la vida d'aki, que no té res a veure amb el que estava acostumada. TOT és tant diferent... però de muy buena honda!!

divendres, 6 de març del 2009

Jornada familiar

Un ole per en Pol, la Carmen i en Mark. Hem passat un dia genial tots plegats. He viscut el bullici de trànsit de tota la city amb el cotxe d'en Pol. Una verdadera cursa d'obstacles, però que ell ja domina a la perfecció i anant a peu també has d'anar esquivant, tots els carrers i voreres estan de potes enlaire: maquillen la ciutat pels Jocs Panamericans del 2011.
Ells viuen a Zapopan, una mitja lluna d'extraradi que cobreix GDL centre (on hi ha el Colegio de Jalisco, on faré estada acadèmica) en una caseta molt bonica, trankila, ideal per en Mark. Hem dinat junts, un peli migdia "Las Bolena" en mexicano i després hem començat la ruta de cases que sabia en Pol. Primer, parada obligatòria al Breton, un cafe-galeria-llibreria que crec que m'hi passaré moltes estones, un oasi alternatiu genial.
Les cases son un rollo totalment diferent, super hippies i tirades amb un pati mínim on s'hi fa vida. La primera no m'ha conveçut gens, amb un pam de pols a tots els racons i la segona -on va viure en Pol- no és segur que hi hagi lloc. Demà continuaré la recerca pel centre i després anirem a un mercadillo que fan els dissabtes super típic i diumenge carne asada a ca seva. S'estan portant genial i que en Pol disposi d'auto és un gran què.
Penjaré fotos més endavant. Tinc la necessitat d'escriure i com que l'accés és super fàcil, aprofito!

dijous, 5 de març del 2009

Primer dia


GDL és la segona ciutat de MXC i no m'estranya!!! És un caos però que en qüestió de dies estarà superat! Avui, ja he recorregut tot el centre històric, que chido!, que diuen aquí. He conegut dos motxileros de Rosario (Argentina) que estan de pas per Hospedarte i hem passat el matí junts. Hem caminat mitja hora fins el centre, absorvint part del cosmos tapatío: conducció boja, pitjor que a Itàlia, sense semàfors, els camiones (busos) paren si tu els trobes i on poden aturar-se i et deixen on volguis o on poden. És ciutat de contrastos, com totes les grans ciutats, amb gent pidulant en una vorera i en la parel·la executius d'alt nivell uniformats anant a treballar, polis amb escopeta a fora dels bancs, etc.
Hem passejat pel casc antic, catedral, temples i més temples i hem visitat l'Instituto Cultural Cabañas, un antic hospici convertit en centre cultural on hi ha muralisme i exposicions temporals; la d'ara, col·lecció de Caixa Galicia amb artistes gallecs però també Picasso, Miró i Dalí (fins i tot aquí me l'haig de topar).
El que sí ens ha impressionat ha sigut el mercat de San Juan de Dios. Crec que és una de les cites obligades a qualsevol lloc, una combinació de sabors, olors, colors, música, roba, electrodomèstics, camperes, dulces, jugos de caña, carn a la intempèrie amb tota mena d'insectes al voltant, i parades de menjar amb tacos, tortas ahogadas con birria (tipic de GDL), quesadillas, chile, carnita asada.... no ens hem pogut resistir i ho hem provat quasi tot! m'he atrevit amb algo molt molt picant i he vingut de tots colors!!
A la tarda m'he perdut (en el bon sentit) per carrers excèntrics i preguntant he arribat a l'hostal amb un bus d'aquest bala perduda. La gent és super amable, és molt sorprenent.
Després he vist en Pol que fa classes de còmic en un centre molt proper a l'hostal i em quedat per passar el dia junts demà per dinar amb la Carmen i el petit Mark. Ell em té dues ofertes de casa; la Maria de Banyoles, una noia que em va venir a buscar a l'aeroport amb l'Auro també en té una i en Luis, staff del hostel també! O sigui, que en qüestió de dies ja estaré instal·lada.
He coincidit amb el festival internacional de cine i amb l'Eduardo del hostel nirem a veure Harvey Milk en mexicà a l'auditori de la Uni d'aki una estona.
Per ser el primer dia no em puc queixar, no tinc jet lag, ja tinc mòbil i demà començo a veure cases, rebueno!